No hagas caso a quien te diga que sólo somos viejas fotografías, que no podemos hablar porque estamos ancladas en películas de blanco y negro. Te llamamos desde lo oculto en el tiempo y en los discursos; si tú no eres capaz de oírnos es porque tu idioma es imperfecto, porque te han educado en otro universo que nos niega y nos aprisiona.
Una de nosotras es la mujer que tú deberías haber sido, la mujer que te niegas llevar muy dentro por lo que dejarla libre significaría. Es la sangre púrpura que corre por las venas imposibles de tu lejanía: la prisión de tu verdad. Mujer atrapada, mujer oculta: púrpura.
Otra es la mujer ideal, a la que aspira cualquier sociedad justa: la mujer que nunca llega porque las circunstancias no le dejan, no por demasiado perfecta. Es la mujer violeta, la mujer utopía. Mujer tendencia, mujer horizonte: malva.
La última de nosotras es la mujer inspiradora, que no se deja ver, pero no porque tenga miedo: es la mujer que hay en todo... en la Tierra, en el Alma, en la Noche, en el Misterio de mil fiestas y en el Objeto más imprevisto. La esencia femenina que inspira todo cuanto existe: la mujer lila. Mujer disfrazada, mujer impregnando: lila.
Nosotras tres -Púrpura, Malva y Lila- hoy:
0803
Declaramos el imperio de lo sensible y el destierro del resentimiento: no hay fronteras ni límites para dar rienda suelta al corazón. Quien pretende repensarlo, lo encarcela y manipula... tergiversa su noble raíz.
Nos declaramos renegando de toda violencia y sembramos otro mundo bajo la cáscara podrida del que nos rodea; los entresijos del desierto cruel albergan el germen mutante de un espejo llamado Historia. Algún día la Humanidad se arrepentirá de mirarse en él.
Y declaramos por fin estar liberadas de toda belleza, hasta que vuestros ojos sean capaces de irisarse con nuestras tonalidades; no queremos la cárcel de los cánones ni la esclavitud de la moda. Declaramos sin más la inexistencia de la belleza.
Una de nosaltres és la dona que tu hauries d’haver estat, la dona que et negues portar molt a dintre pel que deixar-la lliure esdevindria. És la sang púrpura que corre per les venes impossibles de la teva llunyania: la presó de la teva veritat. Dona atrapada, dona oculta: púrpura.
Una altra és la dona ideal, a la qual aspira qualsevol societat justa: la dona que mai arriba perquè les circumstàncies no li deixen, no per massa perfecta. És la dona violeta, la dona utopia. Dona tendència, dona horitzó: malva.
L’última de nosaltres és la dona amagada, però no perquè tingui por: és la dona que hi ha en tot... en la Terra, en el Ànima, en la Nit, en el Misteri de mil festes i en el Objecte més imprevist. L’essència femenina que inspira tot el que existeix: la dona lila. Dona disfressada, dona impregnant: lila.
Nosaltres tres –Púrpura, Malva i Lila- avui:
0803
Declarem l'imperi de la sensibilitat i el desterrament del resentiment: no hi ha fronteres ni límits per donar regnes al cor. Qui pretén repensar-lo, l'engàbia i manipula... tergiversa la seva noble arrel.
Ens declarem renegant de tota violència i sembrem un altre món sota la podrida closca del que ens envolta; l'entremeliat del cruel desert alberguen el germe mutant d'un mirall que es diu Història. Qualsevol dia la Humanitat s'empenedirà de mirar-se en ell.
I declarem finalment trobar-nos alliberades de tota bellesa, fins que els vostres ulls siguin capaços d'irisar-se amb les nostres tonalitats; no volem la presó dels cànons ni l'esclavitud de la moda. Declarem sense res més, la inexistència de la bellesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario